ENS ACOSTUMEM A VIURE EN PISOS I A NO TENIR ALTRA VISTA QUE NO SIGUI LES FINESTRES D'AL VOLTANT; I PERQUÈ NO ES TÉ VISTA, DESPRÉS ENS ACOSTUMEM A NO MIRAR PER A FORA; I PERQUÈ NO MIREM PER A FORA, ENS ACOSTUMEM A NO OBRIR DEL TOT LES CORTINES; I PERQUÈ NO OBRIM DEL TOT LES CORTINES, ENS ACOSTUMEM A ENCENDRE MÉS D'HORA LA LLUM I A MESURA QUE ENS ACOSTUMEM, VAM OBLIDAR EL SOL, VAM OBLIDAR L'AIRE, VAM OBLIDAR L'AMPLITUD... ENS ACOSTUMEM A DESPERTAR SOBRESALTATS PERQUÈ SE'NS VA FER TARD; A PRENDRE'NS EL CAFÈ CORRENT PERQUÈ ANEM RETARDATS… A LLEGIR EL DIARI EN L'AUTOBÚS PERQUÈ NO PODEM PERDRE TEMPS; A MENJAR UN ENTREPÀ PERQUÈ NO DÓNA TEMPS PER A ESMORZAR; A SORTIR DEL TREBALL DE NIT; A DORMIR EN L'AUTOBÚS PERQUÈ ESTEM CANSATS; A SOPAR RÀPID I DORMIR PESATS SENSE HAVER VISCUT EL…DIA .. ENS ACOSTUMEM A PENSAR QUE LES PERSONES PROPERES A NOSALTRES ESTARAN SEMPRE AQUÍ I A CREURE QUE ESTAN BÉ, SENSE PREOCUPAR-NOS PER ESBRINAR-LO; A ESPERAR EL DIA SENCER I FINALMENT ESCOLTAR EN EL TELÈFON: "ÉS QUE AVUI NO PUC ANAR..." "A VEURE QUAN ENS VEIEM...", "LA SETMANA QUE VE ENS REUNIM...."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada