diumenge, 11 de gener de 2009

9-1-09: PRIMER PROGRAMA DEL 2009


CREC ....
CREC ..... QUE LA "CASUALITAT" ENS UNEIX A ÉSSERS QUE ATENEN I ESTIMULEN LA NOSTRA ESPERANÇA.
CREC ... QUE NO HEM DE POSAR LIMITACIONS ALS SOMNIS PER A REALITZAR.
QUE HEM D'APRENDRE A DONAR I REBRE AMB GENEROSITAT.
QUE LA PACIÈNCIA ÉS LA QUE MANTÉ L'ESPERANÇA. .. CREC QUE MAI ÉS TARD PER A PENEDIR-SE I DEMANAR PERDÓ. .....
CREC .. QUE AL SENTIR UNA MIRADA... UN COR ENAMORAT POT EMBRIAGAR-SE.
QUE SI... ES POT APRENDRE A CONFIAR NOVAMENT.
CREC ... QUE JO NO PUC ENSENYAR-TE EL QUE NO TINC... PERÒ SÍ PODEM INTERCANVIAR EL QUE SABEM.
QUE QUAN UN AMIC S'ENVA ÉS QUE HA REALITZAT LA FUNCIÓ PER LA QUAL ESTAVA EN LA NOSTRA VIDA.
QUE LA DESCONFIANÇA ENS FA NO SORTIR A LA FINESTRA PER A VEURE QUI TRUCA I RESPONEM "OBRIRÉ DEMÀ", PER A DEMÀ CONTESTAR EL MATEIX. .....
CREC ... QUE ÉS DE SAVIS SABER QUAN PARLAR I QUAN CALLAR.... QUE LES PARAULES MAI ES PODRAN RECOLLIR UNA VEGADA QUE HAN SORTIT DE LA NOSTRA BOCA.
CREC ... QUE CAL PENSAR MOLT BÉ ABANS DE PARLAR, CALMAR-SE QUAN S'ESTIGUI ENLAIRAT O RESSENTIT, I PARLAR NOMÉS QUAN S'ESTIGUI... EN PAU .....


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Esperant el primer de la tardor....g.a.n..c

Anònim ha dit...

(aixó esta molt trist i quiet..necesita una empenta..)
g...

Anònim ha dit...

Com es troba a faltar aquelles paraules ... aquells contes .... aquelles músiques .... aquell, no us oblideu de dir moltes vegades t'estimo .............