Programa emés el 18-1-08

HAVIA PASSAT TOT EL DIA AMB LA SEVA MARE, EN UN GRAN MAGATZEM. AQUESTA PRECIOSA PÈL-ROJA, AMB CARA PIGOSA,
CLARA IMATGE DE LA INNOCÈNCIA, NO DEBIA TENIR MÉS DE 6 ANYS. QUAN ES DISPOSAVEN A ABANDONAR EL MAGATZEM, PLOVIA A BOTS I BARRALS. AQUELLA CLASSE DE PLUJA QUE, QUAN CAU TAN FORTA, NO ASSOLEIXES DISTINGIR LA DISTÀNCIA ENTRE UNA GOTA I ALTRA... NI TAN SOLS LES VEUS COLPEJAR A TERRA... TOTS ENS QUEDÀREM ENFRONT DE LA PORTA, GUARITS DE LA PLUJA. ESPERÀVEM, ALGUNS AMB PACIÈNCIA, I ALTRES IRRITATS PERQUÈ LA NATURALESA ELS ESTAVA ESPATLLANT LA SEVA PRESSA RUTINÀRIA. SEMPRE M'HA ENCANTAT LA PLUJA. EM PERDO DAVANT LA VISTA DELS CELS, RENTANT LA BRUTÍCIA I LA POLS D'AQUEST MÓN. AL MATEIX TEMPS, ELS RECORDS DE LA MEVA INFÀNTESA, CORRENT SOTA LA PLUJA, SÓN BENVINGUTS COM UNA FORMA D'ALLUNYAR TOTES LES MEVES PREOCUPACIONS. LA VEU D'AQUESTA NENETA ERA MOLT DOLÇA, I VA TRENCAR EL MEU TRÀNGOL HIPNÓTIC AMB AQUESTA INNOCENT FRASE:
"MAMÀ, CORREM A TRAVÉS DE LA PLUJA". "MAMÀ, CORREM A TRAVÉS DE LA PLUJA". "SÍ, MAMÀ... CORREM A TRAVÉS DE LA PLUJA"...... "NO, AMOR MEU... ESPEREM QUE PARI LA PLUJA", VA CONTESTAR LA MARE PACIENTMENT... LA NENA VA ESPERAR ALTRE MINUT, I VA REPETIR:
“MAMÀ, CORREM A TRAVÉS DE LA PLUJA" I LA MAMÀ LI VA DIR: "PERÒ SI HO FEM, ENS MULLAREM..." "NO, MAMÀ, NO ENS MULLAREM. AIXÒ NO VA SER EL QUE LI VAS DIR AQUEST MATÍ AL PAPÀ..." TAL VA SER LA RESPOSTA DE LA NENA, MENTRE PARLAVA DEL BRAÇ DE LA SEVA MARE... "AQUEST MATÍ? QUAN VAIG DIR QUE PODEM CÓRRER A TRAVÉS DE LA PLUJA, I NO MULLAR-NOS?"..... "JA NO HO RECORDES?.... QUAN PARLAVES AMB EL PARE SOBRE EL SEU CÀNCER, LI VAS DIR QUE SI DÉU ENS FA PASSAR A TRAVÉS D'AIXÒ, POT FER-NOS PASSAR A TRAVÉS DE QUALSEVOL COSA"..... TOTS ENS QUEDÀREM EN ABSOLUT SILENCI. JURO QUE NO S'ESCOLTAVA MÉS QUE LA PLUJA. STAVEMM PARATS, SILENCIOSAMENT. NINGÚ VA ENTRAR NI VA SORTIR DEL MAGATZEM EN ELS SEGÜENTS MINUTS. LA MARE ES VA QUEDAR PENSANT PER UN MOMENT SOBRE EL QUE HAURIA DE RESPONDRE. AQUEST ERA UN MOMENT CRUCIAL EN LA VIDA D'AQUESTA JOVENETA, UN MOMENT EN EL QUAL LA INNOCÈNCIA I LA CONFIANÇA PODIEN SER MOTIVADES, DE MANERA QUE ALGUN DIA FLORISSIN EN UNA INFRANGIBLE FE... "AMOR, TENS TOTA LA RAZÓN. CORREM A TRAVÉS DE LA PLUJA. I SI DÉU PERMET QUE ENS XOPEM, POT SER QUE ELL SÀPIGA QUE NECESSITEM UNA RENTADETA"... I VAN SORTIR CORRENT... TOTS ENS QUEDÀREM VEIENT-LES, RIENT MENTRE CORRIEN PER L'ESTACIONAMENT, TREPITJANT TOTS ELS TOLLS. PER DESCOMPTAT QUE ES VAN XOPAR, PERÒ NO VAN SER LES ÚNIQUES... LES VAN SEGUIR UNS QUANTS QUE REIEN COM NENS MENTRE CORRIEN CAP A LES SEUS COTXES.... SÍ, ÉS CERT, JO TAMBÉ VAIG CÓRRER. I SÍ, TAMBÉ EM VAIG XOPAR... SEGUR DÉU VA PENSAR QUE NECESSITAVA UNA RENTADETA.
LES CIRCUMSTÀNCIES O LES PERSONES PODEN LLEVAR-NOS LES NOSTRES OBSESIONS MATERIALS, PODEN DUR-SE ELS NOSTRES DINERS, I PODEN DUR-SE LA NOSTRA SALUT. PERÒ RÉS NI NINGÚ
POT LLEVAR-NOS LES NOSTRES MÉS VALUOSES POSSESSIONS:…ELS NOSTRES RECORDS… AIXÍ QUE NO OBLIDIS PRENDRE'T EL TEMPS I L'OPORTUNITAT D'OMPLIR-TE DE RECORDS CADA DIA…..
UN AMIC EM VA ENVIAR AIXÒ PER A RECORDAR-ME PRECISAMENT QUE: “CADA MOMENT DE MEMÒRIA ÉS UN MAÓ QUE CONSTRUÏX LA MEVA VIDA