UN VELL GOS CAÇADOR, QUE EN ELS SEUS DIES DE JOVENTUT I FORTALESA MAI ES VA RENDIR DAVANT CAP BÈSTIA DE LA FLORESTA, VA TROBAR EN ELS SEUS ANCIANS DIES UN SENGLAR EN UNA CACERA. I EL VA AGAFAR PER L'ORELLA, PERÒ NO VA PODER RETENIR-LO PER LA DEBILITAT DE LES SEVES DENTS, DE MANERA QUE EL SENGLAR VA ESCAPAR.
EL SEU AMO, ARRIBANT RÀPIDAMENT, ES VA MOSTRAR MOLT DISGUSTAT, I GROLLERAMENT EL VA ESCRIDASSAR.
EL GOS EL VA MIRAR LLASTIMOSAMENTE I LI VA DIR:
- OH AMO, EL MEU ESPERIT ESTÀ TAN BO COM SEMPRE, PERÒ NO PUC SOBREPOSAR-ME A LES MEUS FLAQUESES DEL COS. JO PREFEREIXO QUE EM LLOIS PEL QUE HE ESTAT, I NO QUE EM MALTRACTIS PEL QUE ARA SÓC.....
RESPECTA SEMPRE ALS NOSTRES ANCIANS, QUE ENCARA QUE JA NO PUGUIN FER DE TOT, VAN DONAR EL MILLOR DE LA SEVA VIDA PER AL NOSTRE BENEFICI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada