Un home va edificar la seva casa. I la va embellir amb un jardí interior. En el centre va plantar un roure. I el roure va créixer lentament. Dia a dia tirava arrels i enfortia la seva tija, per a convertir-lo en tronc, capaç de resistir els vents i les tempestes.
Al costat de la paret de la seva casa va plantar una heura i l'heura va començar a aixecar-se veloçment. Tots els dies estenia els seus tentácles plens de ventoses, i s'anava alçant enganxada a la paret. ....
Al cap d'un temps l'heura caminava sobre les teulades. I El roure creixia silenciosa i lentament. - "Com estàs, amic roure?", va preguntar un matí l'heura. .... -" Bé, amiga meva" va contestar el roure. ..... -" Això ho dius perquè mai arribaras fins a aquesta altura ", va agregar l'heura amb molta ironia. "Des d'aquí es veu tot tan bè. De vegades em dóna pena veure't sempre allà en el fons del pati".
-" No et burlis, amiga", va respondre molt humil el roure. " Recorda que l'important no és créixer de pressa, sinó amb fermesa ". ..... Llavors l'heura va llançar una riallada burleta. I el temps va seguir la seva marxa. El roure va créixer amb el seu ritme ferm i lent. Les parets de la casa van envellir. ….
Una forta tempesta va sacsejar amb un cicló la casa i el seu jardí. Va ser una nit terrible.
El roure es va aferrar amb les seves arrels per a mantenir-se alçat. L'heura es va aferrar amb les seves ventosas al vell mur per a no ser derrocada. La lluita va ser dura i perllongada.
A l'alba, l'amo de la casa va recórrer el seu jardí, i va veure que l'heura havia estat despresa de la paret, i estava embolicada sobre si mateixa, en el terra, al peu del roure. I l'home va arrencar l'heura, i la va cremar. .. Mentrestant el roure reflexionava:
- "És millor créixer sobre arrels pròpies i crear un tronc fort, que guanyar altura amb rapidesa, penjats de la seguretat d'uns altres. ".....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada